De l’any del bitcoin a l’any del smartphone: què esperar del 2014

Escrit per Rita —  January 21, 2014

mobile social

Cloud, mobile i col·laboratiu són algunes de les tendències amb les quals comencem el 2014

El 2013 va ser l’any del fracking, del tifó Haiyan a Filipines i l’adéu a Mandela, entre tantes altres notícies com l’elecció del nou Papa, la mort d’Hugo Chávez, la guerra a Síria o el relaxing cup of café con leche. Encara que també hi ha hagut bones notícies, és clar, com ara el noi de 15 anys que ha descobert una nova forma de diagnosticar el càncer pancreàtic, que és 168 vegades més ràpida, 26.000 vegades més barata i 400 vegades més precisa que el mètode actual. O la història de Brian Curtis, un home de 63 anys que va ser diagnosticat càncer i el fill Brandon va posar en marxa una campanya a través de les xarxes socials per omplir els seus últims dies de felicitat: var crear el hashtag #SkyBluePink, el color preferit del seu pare, va demanar a la comunitat online que compartís imatges, i va penjar les més de 3.500 fotos que va rebre a les parets de l’habitació del seu pare.

A Internet, a més, el 2013 va ser l’any de l’ascensió imparable d’Instagram, el naixement de Mega (el successor de Megaupload) i sens dubte també l’any del crowdfunding, que va passar de recaptar 2.700 milions de dòlars per a més d’un milió de campanyes el 2012, als 5.100 milions de dòlars el 2013. Per descomptat que projectes com Wildmed proven que està quallant com a mètode real de finançament a tots els nivells: aquest documental sobre la Serra Morena era el primer projecte de magnitud que una productora independent abordava a Espanya, i per això mateix van decidir recórrer al micromecenatge. Gràcies a més de 300 mecenes, el llargmetratge Wilmed,el último bosque mediterráneo aconseguir recaptar 9.600 € (un 60% més del previst) i ja està servint d’inspiració per a tants altres projectes impulsats per finançament en xarxa.

En tot cas, no es pot discutir que la corona de les notícies online del 2013 se l’emporten la informació filtrada per Edward Snowden i la NSA nord-americana i, per descomptat, el bitcoin, del que ja us vam parlar en un article anterior. La criptomoneda va passar de 10,2 € per bitcoin el dia 1 de gener de 2013, a 579,9 € el 31 de desembre (amb un pic de gairebé 900 euros per bitcoin), acumulant un creixement anual del 5.570%, cosa que el converteix en el major guanyador (econòmic) de l’any. Encara que no puguin alterar l’equació de partida, el món polític i el financer han mogut fitxa (Estats Units i la Xina han començat a parlar sobre com regular la criptomoneda), de manera que les seves decisions poden ser determinants en aquest sentit durant el 2014.

Tendències pel 2014

El núvol

La migració al núvol continuarà accelerant. ¿Qui no fa servir ja Dropbox, Evernote o Salesforce? La informació “penjada” a Internet i executada al servidor del proveïdor  (conegut com a SaaS, acrònim en anglès de Software as a Service o Programari com a Servei) seguirà substituint a poc a poc al programari instal·lat al nostre ordinador.

Integració multidispositiu

Portàtils, PC, smartphones, tablets, videoconsoles, Google Glasses, smart watches, smart TV… La gent navega usant diferents suports, de manera que cada vegada és més important oferir continguts que s’adaptin de forma automàtica a tots els tipus de dispositius: benvinguts a l’era Web responsive.

Val a dir, però, que el protagonista seguirà sent el Smartphone i és que el seu gran avantatge és que el portem sempre a sobre. De fet, a principis de 2012 ja es venien més iPhones (402.000) que nens neixen cada dia al món (300.000) (Luke Wroblewski).

uso_mobil_regions_2014

Nous sistemes de pagament: els diners en efectiu i les targetes de crèdit aniran deixant pas a la instal·lació de lectors de pagament per a mòbils basats en codis QR i moneders electrònics, l’expansió dels diners virtuals com Bitcoin i la creació de nous sistemes de pagament integrats al telèfon intel·ligent.

L’any de l’app: les aplicacions, amb la facilitat que ens ofereixen per accedir a Internet, començaran a funcionar amb veu i continuaran cedint terreny a la navegació com l’hem entès fins ara. El temps que passem a Internet en un ordinador i en dispositius mòbils ja s’ha arribat a creuar al 2013, i continuarà a l’alça en 2014. La caiguda en les vendes d’ordinadors ja anticipava aquest fet.

ús-web-mòbil-creixement-2014-2015

Com s’està abordant la navegació per Internet al mòbil? En molts casos, adaptant les pàgines web pensades i fetes per ordinador. Això porta a tipografies petites que no es veuen, botons en què no es pot fer clic sense ampliar la pantalla, etc. Luke Wroblenwski aborda aquest tema en les seves xerrades, donant exemples de bona i mala usabilitat en navegació mòbil per part de webs tan coneguts com ara Amazon, LinkedIn o Quora.

“Quan apareix quelcom nou, és normal que reaccionem amb alguna cosa que ja coneixem. La programació de ràdio a la televisió, els dissenys d’impremta a les pàgines web, i ara el disseny de les pàgines web en dispositius mòbils. Però al final cada mitjà necessita una estructura i un disseny únics per poder assolir el seu veritable potencial.”

Luke Wroblewski

Internet 3.0: intel·ligent, social i col·laboratiu

Anem inevitablement cap a l’era de la navegació web intel·ligent: estem vivint un moment de saturació d’informació que ja està donant lloc al filtratge de continguts. Les aplicacions integrades d’Intel·ligència Artificial faran servir la informació que els proporcionem per mostrar contingut individualitzat, de manera que no hàgim de buscar les coses, sinó que elles ens trobin a nosaltres.

Encara que els mitjans socials van començar a generalitzar-se fa uns 7 anys, la Internet de les xarxes socials (el que genera valor gràcies a la col·laboració, els nous hàbits de comunicació i l’esperit de comunitat) tot just està en fase d’inici. Per aquest motiu els projectes capaços d’estimular a milions d’internautes seran els que tinguin més èxit aquest any.

Si a això li sumem les altres dues grans forces transformadores de la societat, (la globalització de l’economia i els canvis socioculturals que estem experimentant, com el desvetllament de la consciència social i ecològica, la demanda de la responsabilitat social empresarial, la revaloració dels negocis de proximitat i la cultura de la permuta i la col·laboració), el 2014 poden passar grans coses: amb les noves necessitats també apareixen noves oportunitats.

Economia col·laborativa: tothom es beneficia del procés

D’acord amb Altimeter, són tres les forces de mercat que impulsen l’economia col·laborativa: la societat, l’economia i la tecnologia.

Motors socials: increment de la densitat de població, gir cap a la sostenibilitat, desig de comunitat i altruisme generacional.

Motors econòmics: monetització de les existències existents i inactives, increment de la flexibilitat financera, l’accés a la propietat i l’entrada al finançament de capital risc.

Motors tecnològics: xarxes socials, dispositius mòbils i plataformes, i sistemes de pagament.

Tot això genera noves oportunitats per a l’economia col·laborativa, i encara que és veritat que hi ha molts serveis en diferents sectors que estan funcionant bé, hi ha altres àrees esperant que empreses o organitzacions d’economia col·laborativa comencin a operar. Tal com mostra el gràfic, s’hi inclouen espais de vida, temps / responsabilitats, automoció, béns domèstics i diners (sistemes de préstec).

economia_collaborativa_tendencies_grafic

Organitzacions com Ouishare o Consum Col·laboratiu, que promocionen el moviment de l’economia col·laborativa a través dels seus membres, estan començant a operar i fer pressió.

Fotografia: MomentCaptured1

Rita

Rita

Posts

Translator, content writer and geeky linguist in general. I believe information is a powerful tool.