L’impacte del open source en els emprenedors

Escrit per Rita —  January 13, 2014

codi obert emprenedors

El programari lliure fa possible que les persones a tot el món puguin emprendre i col·laborar sense restriccions tecnològiques.

Internet i les xarxes socials s’han convertit en recursos fonamentals per a l’èxit de molts projectes, especialment els de caràcter social. Aquests mitjans han fet possible que es desenvolupin xarxes de crowdfunding i col·laboració a escala mundial i que les idees arribin a un públic més ampli. Si a això li sumem la posada en comú de recursos que fan ús dels principis open source, obtenim un còctel explosiu: molts emprenedors poden assolir els seus objectius amb poc o gens de capital inicial.

Què és el codi obert

Open source (codi obert) és un terme originat en el context del desenvolupament de programari, per referir-se a tecnologia en la qual el codi és “obert”, és a dir, que qualsevol persona pot usar-la, modificar-la o millorar-la. En un esforç de col·laboració desinteressat, programadors i dissenyadors van millorant el codi d’un programa i comparteixen els canvis amb tothom.

Aquesta filosofia va sorgir a principis dels anys 90 en la comunitat tecnològica com a resposta al programari patentat de les corporacions. A Finlàndia, Linus Torvalds, un estudiant de ciències computacionals insatisfet amb el sistema operatiu “Minix“, implementava les primeres versions del nucli de Linux: molt aviat equips sencers van completar el sistema operatiu fins a fer estable. A partir d’aquí es va desencadenar un remolí creatiu i el 1998, amb l’anunci de l’alliberament de Netscape, es va crear l’Open Source Initiative, un grup amb l’objectiu educar i advocar per la superioritat d’un procés de desenvolupament obert i que va registrar el terme Open Source i va començar a promocionar aquesta tecnologia.

minix sistema operatiu codi obert

Així es com es veu el sistema opertaiu ‘Minix’

No obstant això, quan parlem de codi obert també ens referim a un conjunt de valors, el que alguns anomenen el “estil open source“: tots els projectes, productes o iniciatives que aposten per l’intercanvi obert, la participació col·laborativa, la transparència i el desenvolupament comunitari es poden considerar open source.

3 raons per les quals el codi obert guanya adeptes

Fins fa poc el programari lliure era cosa de “frikis”, idealistes que volen boicotejar les grans companyies o joves amb recursos limitats. Però la cosa està canviant i el codi obert s’està tornant una mica cada vegada més comú. Tant, que fins a grans empreses i administracions s’estan passant al codi obert. ¿Per què? Doncs perquè:

És gratis. Encara que hi ha programes basats en la tecnologia de codi obert que s’han privatitzat, la majoria és gratis. Per això, el Linux com a sistema operatiu en lloc de Windows o programes com OpenOffice.org en lloc de Microsoft Office, les empreses s’estalvien una gran inversió.

“Tots els nostres desenvolupaments es fan sobre programari lliure i gratuït. D’aquesta manera, ens estalviem pagar per les llicències i el manteniment i els costos de desenvolupament són molt més ajustats. L’estalvi mitjà en aquest apartat es situa en més de 100.000 euros cada any.”

Pere Serrahima, director de Pepephone

De fet, hi ha casos realment espectaculars com el de la Generalitat Valenciana que, no només s’estalviarà 1,5 milions d’euros a l’any en llicències de programari, per haver migrat 120.000 equips informàtics a LibreOffice, sinó que des de 2005 ha economitzat 30 milions d’euros instal·lant el programari lliure de distribució educativa LLiureX.

És confidencial. Generalment, el programari de codi obert no és ple de spyware i vulnerabilitats de seguretat. Els proveïdors no poden recol·lectar dades dels usuaris (com ara quins programes es descarreguen) i la informació personal està fora de perill.

És de tots. Gràcies a l’ús d’eines de codi obert, Silicon Valley, Seattle o Nova York ja no són els únics centres d’innovació mundial. Cada vegada són més els emprenedors d’arreu que estan aprofitant la independència tecnològica que ofereix el programari lliure per poder crear productes innovadors.

Per exemples, el de WhatsApp a Dubai o el de Ninja Sphere a Sydney, el gadget de codi obert que permet controlar la temperatura, llum i ús d’energia del teu entorn. El projecte Ninja Sphere, a més, resulta especialment interessant perquè va aconseguir recaptar més de 500.000 dòlars australians gràcies al crowdfunding.

On trobar recursos codi obert

El navegador Firefox, el client de correu Thunderbird, l’agenda Sunbird, l’antivirus ClamWin, el reproductor de vídeos VLC Media Plaer, o el substitut d’iTunes, MusikCube…Hi ha programari lliure per a totes les necessitats, només cal saber on buscar. A continuació teniu alguns favorits:

GitHub: es tracta d’una plataforma de desenvolupament col·laboratiu de programari on es pot allotjar projectes utilitzant el sistema de control de versions Git. Una de les característiques més destacades és que ofereix funcionalitats pròpies d’una xarxa social, com ara tenir seguidors.

AbanQ: una solució que simplifica la gestió comptable d’una empresa.

osCommerce: una aplicació que permet posar en marxa fàcilment un portal de comerç electrònic.

Blender, programari lliure de creació 3D: explora el modelatge, animació, composició i edició de vídeo, creació de jocs i contingut interactiu…

Gimp: digues adéu de Photoshop gràcies a aquest programa que t’ofereix funcionalitats avançades per al tractament d’imatges.

Inkscape, la millor alternativa a Adobe Illustrator: crea, edita i manipula objectes vectorials com gràfics i logotips.

Si voleu més, a les pàgines de Opensource.comSourceFourge o Emprendedores comparteixen llistats de recursos de codi lliure.

Uneix-te a la marea

El programari de codi obert és part d’un moviment més ampli, gairebé una filosofia, que busca crear nous models de relació col·laborant i compartint gràcies a Internet. Per això ara més que mai, en aquests moments d’incertesa econòmica, està experimentant un creixement imparable.

Un fet interessant observant Google trends, és què el terme ‘*Open Source’ és molt popular en països en vies de desenvolupament. L’ús de programari lliure resulta fonamental pel desenvolupament tecnològic d’aquests països.

tendencies google codi obert

I per acomiadar-nos per ara, donar-vos un exemple que el programari lliure funciona tant a petita com a gran escala: a Equador tota l’administració pública treballa ja amb programari de codi obert. A l’abril de 2008 el president Rafael Correa va decretar el programari lliure com a política d’estat per a l’administració pública: des de llavors l’assemblea constituent va passar a usar servidors de Joomla (entre d’altres), els funcionaris fan servir OpenOffice com a paquet ofimàtic i fins i tot han desenvolupat eCURUL, un programa que permet realitzar votacions electròniques. Però no s’han quedat en això, ja que la plataforma de la Subsecretaria de Tecnologia de la Informació ofereix tot tipus d’informació i formació per capacitar els ciutadans i que els usuaris perdin la por al programari lliure.

Fotografia Juha Riissanen

Rita

Rita

Posts

Translator, content writer and geeky linguist in general. I believe information is a powerful tool.